Text complet de la intervenció de l'historiador carcaixentí, actualment director de l'Arxiu del Regne de València,
en Francesc Torres i Faus, en la presentació del llibre:
Bon dia a tothom.
Sr. Alcalde, regidors i polítics que ens acompanyen, amigues i amics.
Com és de rigor, voldria començar la meua intervenció agraint als autors, Joan Català i Vicent Sanchis, que m’hagen convidat a presentar el seu llibre que porta com a títol La subcomarca de Castelló i les Énoves. Geografia, historia, evolució vial i toponímia de Manuel, l’Énova, Rafelguaraf, Sant Joanet, Senyera, Castelló i la Pobla Llarga.
De Joan Català no puc dir moltes coses perquè el conec poc, encara que sé que és un enamorat de la nostra terra i la nostra història. De Vicent Sanchis sí que puc dir que som amics, som veïns i, a més a més, la seua família és també com una segona família per a la meua filla. Per tant, per tot això i que jo també m’estime molt la meua comarca, és evident que no podia negar-me a fer aquesta presentació.
Parlaré, en primer lloc del llibre, que és el motiu pel qual ens trobem ací. En segon lloc parlaré de la tradició de la historiografia local i, per últim, parlaré dels autors.
a)
EL LLIBRE
Primer que tot, voldria llegir una visió de les nostres terres que ens dóna una persona molt important i coneguda. Diu:
“I al vespre nós diguérem a don Rodrigo.
-
Prenguem uns trenta cavallers, que mai no hem vist Xàtiva, i la volem veure.
-
I anàrem a aquell puig agut que hi ha a la part del castell, i veiérem la més bella horta que mai haguéssem vist, de vila ni de castell, i que hi havia més de dues-centes barraques per l’horta, les més belles que ningú pogués trobar, i alqueries entorn de l’horta, moltes i atapeïdes; i, a més, veiérem el castell, tan noble i tan bell, i una tan bella horta. I en sentírem gran goig i gran alegria al nostre cor...”.
Aquesta és la descripció que en fa Jaume I del territori que va veure, en desembre de 1239, des del cim de la muntanya de Santa Anna.
I és una visió que, grosso modo, podem veure encara en l’actualitat, si bé el secà ha reculat i el regadiu s’ha extés per tots els llocs. Una part d’aquest territori que va veure i descriure Jaume I el 1239, és el que han estudiat els nostres autors.
Passem ja a parlar del llibre.
D’entrada hem de dir que el títol i el subtítol en són ben significatius, ja que ens ajuden a entendre el perquè de l’obra: es tracta d’un estudi sobre set pobles de la Ribera que reguen de la Séquia Comuna, o millor dit del riu Albaida. És el riu Albaida i la Séquia Comuna de l’Énova els que han unit sempre aquests set pobles, i els autors el que han fet és prendre la seua denominació històrica, “Castelló i les Énoves”, com a títol del llibre
Un segon aspecte que hem de tenir en compte és el fet que, encara que els set pobles es trobem geogràficament en la comarca de la Ribera, històricament han format part del terme general de Xàtiva, i la seua història va lligada a la d’esta ciutat. De fet, actualment, encara continuen mantenint una bona relació amb la ciutat de Xàtiva i la influència de la ciutat d'Alzira es difumina un poc en arribar als nostres pobles.
El llibre està dividit en tres gran apartats.
En el primer, el més curt dels tres, els autors ens donen una visió geogràfica del territori dels set pobles. Ens parlen de les muntanyes i del pla, dels rius i de l’horta i, el que per a mi és molt important, inclouen una cartografia molt interessant i detallada i unes fotografies comentades, el que ens ajuda a entendre moltes qüestions del paisatge. I el que fa que la lectura del llibre siga més agradable, un aspecte molt important de cara als lectors, però també de cara als investigadors.
Potser la meua vinculació al departament de geografia de la Universitat de València fa que jo valore molt més aquestes representacions cartogràfiques i les fotografies, ja que pense que és una aportació molt interessant que fan els autors. Evidentment, és un paisatge que veiem tots els dies, però la cartografia i les fotografies ens mostren molts detalls que moltes vegades ignorem per desconeixença, i que gràcies al llibre de Joan Català i Vicent Sanchis podem comprendre i estimar una mica més.
El segon gran apartat és molt més consistent i els autors fan un resum, una síntesi de la historia dels set pobles de la comarca. L’estudi abasta des de la prehistòria fins el segle XVIII. Cal dir que els autors dediquen una especial atenció al tema dels camins, que en determinats moments es converteixen en el camí, valga la redundància, vertebrador del llibre. La xarxa de camins és un tema molt important i no molt estudiat, encara que últimament s’han fet diversos estudis a nivell de les terres valencianes, i a poc a poc anem coneixent millor el tema de les vies de comunicació.
Personalment, el que destacaria d’aquest segon apartat, és l’esforç dels autors per fer una història que supere l’àmbit estrictament local, ja que han tractat de donar una visió de conjunt de tots els pobles. I açò no és gens fàcil, ja que suposa treballar a un nivell diferent de l’àmbit estrictament local, encara que, evidentment, hi han nombrosos trets comuns entre els set pobles que ajuden una mica a donar aquesta visió de conjunt.
Passant als temes que s’estudien en el segon apartat trobem, en primer lloc, la prehistòria. A més dels jaciments prehistòrics, trobem una aproximació als camins prehistòrics, molts dels quals han perdurat, fossilitzats o no, fins els nostres dies.
Després ens parlen de l’època romana i musulmana, on continuen dedicant una especial atenció a la xarxa viària. Cal tenir en compte que en aquests períodes la informació que tenim es fonamenta bàsicament en troballes arqueològiques, ja que documentació escrita se n’ha conservat molt poca i la que s’ha conservat ens dóna una visió molt general.
El quart i cinquè capítol del segon apartat el dediquen a l’època foral i el segle XVIII. Evidentment, la situació ha canviat, ja que per a aquesta època sí que s’ha conservat una nombrosa documentació que ens permet conèixer de primera mà nombroses qüestions sobre els set pobles.
Així per exemple els autors comenten les primeres donacions de terres que es feren en el segle XIII als nous pobladors, tal com apareixen al Llibre del Repartiment. Les modificacions territorials i econòmiques que va comportar la conquista. Les distintes comunitats cristianes i mudèjars que hi habitaven. I també estudien els primers censos de població d’aquests pobles que apareixen en el morabatí de 1373 de Castelló i l’Énova, i en un llibre sobre la peita d’Alzira de 1399, en el cas de la Pobla Llarga.
Ja en època moderna ens parlen de la revolta de les germanies i del problema del bandolerisme, de l’expulsió dels moriscos el 1609 i la repoblació posterior, dels cultius, com la seda, etc.
En el segle XVIII ens parlen de la guerra de successió i de les seues conseqüències per a la comarca, sobre els cultius, com la morera i l’arròs, l’expansió dels regadiu, i continuen parlant-nos dels camins, sobretot de la construcció del Camí Reial de València a Madrid, que travessava el riu Xúquer per la Barca del Rei.
La tercera part del llibre la dediquen els autors a fer un resum històric dels set pobles de la subcomarca de Castelló i les Énoves. De cadascun dels pobles ens parlen del nucli urbà, del terme municipal, del relleu, de la hidrografia, de la xarxa de reg, la demografia, les vies de comunicació, la parròquia, les festes i per últim fan un resum històric de la població.
El resum històric te dues parts importants. La primera ens permet fer una aproximació a l’origen de la toponímia, ja que ens parla de tots els nuclis de poblament, tant antics com moderns. En la segona els autors recullen totes les notícies històriques fonamentals sobre cada nucli de població, el que ens permet tindre una síntesi sobre la seua història, molt útil per a conèixer la població i realitzar futurs treballs d’investigació.
A l’igual que en el primer apartat, els autors inclouen un aparell cartogràfic molt interessant i nombroses fotografies, que moltes vegades són tant importants com el mateix text. De fet, he de dir que, gràcies a esta cartografia i a algunes de les fotografies, personalment he pogut conèixer detalls que havia estudiat i que fins ara no havia pogut documentar sobre el terreny.
El llibre s’acompanya d’una completa bibliografia i d’un índex toponímic i onomàstic. Tot açò no fa més que confirmar-nos que els autors han treballat de valent, i que estem davant d’un llibre molt important per a conèixer els set pobles de l’antic territori de Castelló i les Énoves.
b)
LA HISTORIOGRAFIA LOCAL
Els llibres, però, també tenen el seu context. I aquest llibre no es pot entendre sense la important tradició que té la història local a les terres valencianes. Fins 1970, més o menys (en 1971 es feu el Primer Congrés d’Història del País Valencià), hom feia una clara distinció entre la Història (la general, la que es feia a les Universitats) i la Història local, considerada fins aleshores com un gènere menor, que feien els erudits locals.
A partir d’eixa data les coses canviaren, ja que en realitat la Història General i la Història Local són dos tipus d’estudis diferents i complementaris. De fet, a les mateixes Universitats s’han fet a partir d’aleshores nombrosos treballs d’investigació locals. Hi han bones i males històries, però això és independent que siga una història general o local.
A la Ribera, com a tot el territori valencià, la tradició de la historiografia local és antiga, i la primera notícia és la Topografia médica general de la Ribera... y particular de la villa de Alzira, del metge Francesc Llansol, escrita el 1797, però publicada el 1988. Posteriorment la renaixença, les recomanacions eclesiàstiques d’organitzar els arxius parroquials i elaborar monografies locals, la geografia regional d’inspiració francesa i la influència de l’excursionisme científic, feren que aparegueren les primeres històries locals de la comarca a finals del segle XIX, com la Historia de la villa de Algemesí, del també metge Benet Ballester Broseta, escrita el 1874 (però publicada el 1958); i la Historia de Cullera, d’Andreu Piles, publicada el 1893. Ja en el segle XX trobem altres històries locals a Sueca, Carcaixent, Alzira, Xàtiva. Evidentment, la qualitat d’aquestes històries és molt desigual, però foren un primer pas molt important per al coneixement de la nostra comarca
En el cas de la nostra població, tenim els precedents del il·lustrat Vicent Ignasi Franco, que va polemitzar amb el botànic Cavanilles sobre el cultiu de l’arròs. Però com a historiador local hi ha un exemple molt important, el jurista José Martí Soro i la seua Historia de Villanueva de Castellón, publicada el 1961 i que personalment sempre he considerat com una important obra de referència per al coneixement de la nostra comarca i, sobretot, del poble de Castelló. Més recentment, tenim els treballs més moderns de Vicent Ribes, com el llibre titulat Històries de Castelló, publicat el 1996.
c)
ELS AUTORS
Passem a parlar dels autors, ja que darrere del llibre que acabem de descriure hi ha dues persones, que són les que han fet possible que avui ens trobem ací presentant el seu treball de molts anys.
Un llibre no naix de la nit al matí. Al seu darrere hi ha un treball intel·lectual, però també de camp en este cas. El llibre no s’hagués pogut fer sense el coneixement exhaustiu que els autors tenen dels pobles que conformen la seua terra, la terra que rega la Séquia Comuna, i que avui coneixem una mica més.
Crec que Joan Català i Vicent Sanchis pertanyen al millor de la tradició de la Història Local valenciana. Però a més són dues persones compromeses amb la seua terra, la seua llengua i la seua cultura. De fet, no és el primer treball d’història que Joan i Vicent realitzen.
A més a més, pense que el seu treball ultrapassa el fet de la Història Local i passa a ser un treball d’Història Comarcal, ja que inclou un total de set pobles. Això és important, ja que ens permet comparar, veure com les diferents comunitats locals han donat solucions semblants o diferents a uns mateixos problemes, o bé si han sabut conjuminar-se per buscar solucions comunes, com és el cas del regadiu.
Com tants historiadors, locals i no tant locals, JOAN CATALÀ porta una doble activitat professional: la que li permet guanyar-se la vida i la dedicada a estudiar la història de la seua terra, els pobles de la Sèquia Comuna. El seus treballs, publicats als programes de festes i revistes de la Pobla Llarga, Rafelguaraf i Manuel des de 1995, ens han permés conèixer nombrosos detalls, tant als ciutadans com als investigadors, del seu poble i de la comarca.
Com la majoria dels historiadors de la comarca, ha participat en les Assembles d’Història de la Ribera i, com es pot comprovar en el llibre que hem presentant, és un especialista en l’estudi de les antigues xarxes vials (camins, assagadors ramaders, etc). També és un inestimable col·laborador en la tasca de normalització toponímica que ve realitzant-se els darrers anys, i ha col·laborat amb l’edició dels fullets de Toponímia dels Pobles Valencians que impulsen la Generalitat i l’Acadèmia.
VICENT SANCHIS també ha portat fins fa poc una «doble vida». D’una part, la seua activitat professional, i d’altra banda la seua dedicació cultural. Vicent va començar publicant llibres d’història, en concret una Història de Rafelguaraf que vaig tindre l’honor de presentar al seu poble l’any 1995.
Però després s’ha dedicat majoritàriament a la literatura, i de fet té un grapat de llibres publicats (5 novel·les i 37 relats curts) i ha guanyat diversos premis literaris. Ara, s’hi dedica totalment a la seua afició: escriure i investigar.
Resumint i per a concloure, l’obra que avui presentem és un exemple de la millor història local valenciana, la que comença en la dècada dels setanta del segle passat, i de l’experiència i maduresa aconseguida per Joan i Vicent durant vora dues dècades d’investigació i treball de camp.
Els autors mai no han volgut fer una història de campanar, d’enhaltir les glòries locals de cada poble. Ben al contrari, han fet un treball rigorós i científic, però també han sabut fer un treball didàctic, és a dir, que el seu treball siga útil i comprensible per tots els veïns dels set pobles. Com els autors expliciten en la dedicatòria col·lectiva, el llibre l’han escrit «per a què els veïns i les veïnes dels set pobles de la subcomarca... puguen conèixer i estimar un poc més la terra on viuen».
Per tant, és de justícia donar l’enhorabona als autors, tant per l’esforç realitzat com pels magnífics resultats assolits.
També cal felicitar a les autoritats de les institucions que han finançat l’edició del llibre, per haver tingut clar que els diners gastats per posar a disposició dels ciutadans el treball elaborat per Vicent i per Joan són una inversió cultural del màxim interès, i molt més perquè ho han fet en una situació difícil com l’actual.
Moltes gràcies a Joan i a Vicent pel seu llibre, i moltes gràcies a tots vostés per la seua assistència.
