"Deu ha mort
(Nietzsche)
Ximo Feliu ha mort
(Deu)"
Ximo Feliu ens ha deixat hui 15 de setembre, sols tenia 53 anys quan un càncer li ha fet anarse'n obligatoriament de vacances...Ximo era profe a l'IES de Castelló de la Ribera, filòsof i especialiste en Nietzsche, jugador d'escacs, lector incansable, gran conversador, li apassionava la música, els esports, els cómics. .....però sobre tot, Ximo era un gran i extraordinari amic dels seus amics i amigues...
Que Thor i Odin (o Hugo Prat i Moebius) te guien allà on estigues...
"ens vegem, Ximo"
Es tracta de plantejar la utilització didàctica dels arxius, i concretament el treballar documents arxivístics, prèviament digitalitzats, a l'aula d'història; de manera que els alumnes agafen contacte directe amb les fonts primàries. Tot açò, amb la pretensió de que alumnes i profes participen en la construcció de l'aprenentatge i ensenyament significatiu de la història.
Memoria y desmemoria de la represión franquista: Aproximación al caso valenciano
Memoria y desmemoria de la represión franquista: Aproximación al caso valenciano
Constataciones previas: ser recordado, debería ser un derecho de quien ya no está. Si el olvido sella la muerte de todo ser que alguna vez existió, aún puede sobrevivir mientras se le recuerde. Nos dice Carlos Castilla del Pino, que el llamado “derecho a la memoria” debe significar el reconocimiento del derecho a ser recordado a los que se les negó esa posibilidad. Y quienes pueden hacerlo, son los que aún viven. Por lo que, la exigencia del derecho a la memoria se convierte en un problema moral para los que sobreviven, ya que han de cumplir con el deber de recordar a quien ya no está:
Gonçal Benavent en VIENTO SUR, núm. 13, 2010.
Para leer el articulo completo:
http://www.vientosur.info/articulosabiertos/VS113_Memoria_Benavent.pdf