Memoria y desmemoria de la represión franquista: Aproximación al caso valenciano

Memoria y desmemoria de la represión franquista: Aproximación al caso valenciano Constataciones previas: ser recordado, debería ser un derecho de quien ya no está. Si el olvido sella la muerte de todo ser que alguna vez existió, aún puede sobrevivir mientras se le recuerde. Nos dice Carlos Castilla del Pino, que el llamado “derecho a la memoria” debe significar el reconocimiento del derecho a ser recordado a los que se les negó esa posibilidad. Y quienes pueden hacerlo, son los que aún viven. Por lo que, la exigencia del derecho a la memoria se convierte en un problema moral para los que sobreviven, ya que han de cumplir con el deber de recordar a quien ya no está: Gonçal Benavent en VIENTO SUR, núm. 13, 2010. Para leer el articulo completo: http://www.vientosur.info/articulosabiertos/VS113_Memoria_Benavent.pdf

El Joan Perucho ens ha deixat.....també ha fet vacances com el Ximo Feliu.....



Hui divendres dia 23, a les nou de la nit, el recordarem tant dins com fora de l’església de Manuel.....
Els amics i les amigues no t’obliden....

Has sigut un amic fidel dels teus ...

Hem aprés tantes i tantes coses de tu i amb tu...

Paciència, reflexió, bon humor, la informàtica, l’internet, la fotografia, el dibuix, els bous, les motos, els còmics, el cine, la novel·la, les llargues converses, els silencis, la música: el blues, jazz, soul, Miguel Rios, Deep Purple, els Rolling, Serrat, etc. etc....

Fins i tot, ens has ensenyat a saber ignorar als enemics: front a l'odi, indiferència!!!

Gràcies per tots els bons moments que ens has fet viure, hem gaudit un poquet més de la vida amb tu...


Javier Gonzalez

joan, sempre estaràs amb nosaltres, amb els bonics records d’èpoques passades i recents, ha segut un orgull ser amic teu en aquesta puta vida.


Lalo Tomás

He sentit molt la mort de Joan. Ell i jo sempre havíem tingut una mena de complicitat mai no expressada en paraules. Sempre ens alegravem molt de veuren's.

Hem tornat a perdre un poquet més de Manuel. Ara és "faena" nostra omplir el buit que deixa, fent memòria de les seves qualitats, i disculpant els seus errors tan humans com els nostres.

Un abraç
Lalo

PD No sé si tens el telèfon de Javi. T'agrairia que me'l donessis
Ramon Sabate Arque

Mai saps com expressar els sentiments que provoca una mort inesperada, la sorpresa i la tristor fan una barreja que no saps com definir-la. Si que et puc dir que m'emprenya molt el seu traspàs i més encara en el moment complicat en que es trovaba. Coi !! que no!! que no li tocava.

Ens vam coneixer a la mili, a cartagena, alli vaig conèixer els seus pares i, ja fa uns quants anys, va estar a casa meva, a Flix (Tarragona), amb la seva parella. Feia temps que haviem perdut el contacte i ara no fa massa, mitjançant el facebook, ens vam retrobar i fins i tot haviem quedat per aquesta tardor....

En fi, em sap molt greu. Estic dolorit i emprenyat...
Si no et sap greu, fes arribar el meu condol a la seva familia i a tots vosaltres que el tenieu més aprop.
Gracies.

Pep Montagut

Bon viatge, Joan


Jo@n,

Sempre et recordarem

com l'extraordinàri amic

dels teus amics